Informació

Faré una entrada curteta que fa dies que ho tinc abandonat.

Tothom a aquestes alçades coneix Google Trends, oi? ( Trends ) Ara apareix Google Flu Trends, informació de la incidència de la grip a, grip nova, grip H1N1, etc…segons cerques que fa la gent al Google. Si tothom fa servir aquest cercador no només poden saber aproximadament els brots d’infermetats si no també el que la gent li agrada en aquell moment. La informació és poder, això ja ho sabíem, i que per tant Google és poder, això també ja ho sabíem, oi? Ha tornat a ingressar al seu compte un 27% més que el trimestre passat! Qt!

http://www.google.org/flutrends/intl/ca/

PD: Em meu nom a Gloogle Trends té un mega pic!! Llàstima que no sigui per bones noticies

Irlanda

18/8  Londres – Belfast

Avui hem d’anar de Londres a Irlanda en avió, res d’emocionant excepte que volem amb ryanair.

Bé, comencem el dia arribant a Victoria Station i agafant el tren fins l’aeroport de Gatwick. Es possible agafar un d’express però és més més més car, com segurament imaginàveu.

Aquest cop, per marxar de UK, a diferencia que l’arribada, ens han fet descalçar per comprovar indicis de grip nova. L’elecció de qui és sotmès i qui no és molt aleatori. Semblen ben conscienciats amb el tema, així que us recomano no esternudar durant el control a les duanes.

El vol no va estar malament i a l’arribar a l’aeroport de Dublín recollim el vehicle que hem llogat a Budget per fer el recorregut per Irlanda. Roda de recanvi ok, fer fotos a totes les rascades del cotxe ok, papers del cotxe ok. Tot en ordre, ara toca acostumar-se a que el volant es a l’altra banda, ja hem fet bé d’agafar l’extra del seguro a tot risc que, encara que sembli mentira, vam poder “regatejar” fins a 12€ al dia.

Just arribant a un peatge decidim fer mitja volta i tornar al lloguer de cotxes ja que la direcció del vehicle, un nissan Almera, estava molt molt torta cap a l’esquerra!!! A l’arribar al llogater una treballadora brasilera del mateix Budget en diu que aquell nissan és un “carro da merda” i que el Toyota Auris que ara ens donen és millor. Es responsable es va disculpar però si no ens queixem…

30 minuts més tard tornem a passar pel mateix peatge, per la mateixa cabina i la mateixa dona que ens va cobrar els 1,15 €. La dona ens va reconèixer però amb un altre cotxe… li teníeu que veure la cara, no entenia res, vam riure una estona. Ens va dir que en aquella situació podíem reclamar el cost del peatge.

La primera parada és Belfast, així que deixem la República d’Irlanda per arribar a Irlanda del Nord. Demà anirem a The Giants Causeway que queda al nord

La carretera és ampla i el meu friend no té problemes per conduir per l’esquerra encara que la sensació és molt estranya.

Arribem a Belfast, està plovent, hem trobat l’hostel de casualitat, és fosc i estem cansats. Belfast és famosa pels seus numerosos pubs però aquella nit primer havíem de trobat hostel per l’endemà, encara no sabíem on dormirem. Donem una volta i veiem que Belfast és ple de restaurants i local d’oci però avui només són oberts locals de menjar ràpid com kebabs, KFC…

Al tornar a l’hostel eren gairebé l’1 am. Encara que sigui tard tenim sort, el recepcionista de nit ens busca un hostel per l’endemà i ens fa una reserva. Ja podem anar a dormir més tranquils però encara no. El recepcionista és ucrainés i un apassionat dels aeroplans, no vam poder anar a dormir fins les 2.30, ens va tenir mirant vídeos de youtube d’aeroplans!!!

Finalment ja podem anar a dormir a l’habitació amb 6 persones més, estem de sort!! L’habitació és de 16…

Fins demà Belfast, avui no és nit de pubs, almenys per nosaltres!

Concert sorpresa

Diumenge passat vam anar uns amics a berenar al costat del aeroport del Prat al mateix temps que els avions s’enlairaven i aterraven per la nova terminal T1. Al parar a un parc que tenia bona pinta per començar a menjar galetes hi havia un escenari amb algú tocant 4 notes amb la guitarra elèctrica. Va estar mig tocant algunes cançons que em sonaven molt. A mig berenar va començar a cantar algú que imitava al grup Nena Daconte (no feu veure que no sabeu qui són que segur heu cantat alguna cançó d’ells! o de sentir el cd al cotxe d’algun amic)

Finalment vam xafardejar i resulta que era el grup de Nena Daconte de veritat. Resulta que eren els assajos del concert que farien un parell d’hores després. Ens vam trobar amb un concert sorpresa.

El so estava bé, va haver força assistència de públic i les millors cançons que van tocar van ser d’altres artistes, es a dir, les que no surten al seu disc.

Algú li ha passat alguna cosa semblant? Anar a un lloc per una cosa i trobar-se en mig d’un concert?

adsl caput

Tenia ADSL Jazztel fins 20 Mb i fins que no vaig tornar de vacances no vaig tenir cap queixa. Després de les vacances em vaig trobar que la línia de telèfon feia molt de soroll. Vaig trucar a incidències, em van fer connectar el telèfon al PTR, la caixeta que et posen dins de casa per treure la línia, dos cops!! No passaria res si no fos que la caixeta està a 2′5 metres d’alçada sobre el lavabo i he de ficar l’escala per arribar-hi.

Em van enviar un tècnic i finalment em van canviar l’endoll de lloc a la caixa de la terrassa de l’edifici. Així que el problema del telèfon queda arreglat però: 1r. em va baixar la velocitat de l’adsl i 2n. sentia altres veus pel telèfon.

Així que vaig tornar a trucar i obrir dos incidències: el telèfon i l’adsl. Vaig tenir que connectar el router al PTR, grrr… Després el tècnic de l’adsl em va canviar el PTR i el router per un que fa soroll

Dos dies més tard va venir el tècnic del telèfon i em va dir que va haver una tempesta i que es va fondre una centraleta, així que no m’arribaria més de 3Mb. Vaig tenir que trucar l’atenció al client per avisar que no estaven donant el servei i per tant em van canvair el servei a 3Mb.

Aquesta nit, després de 2 dies consecutius d’anar entre 500 i 800 Mb volia solucions. La primera trucada al servei tècnic em van assegurar que la velocitat que obté el router si et connectes amb l’ordinador per wifi és diferent que si et connectes per cable. Us asseguro que li vaig fer repetir 5 cops i fins i tot es va enfadar. La segona trucada al servei tècnic em va confirmar que no arribaria, ara com ara, a 1Mb.

Finalment, amb una dona sud americana del departament “d’atenció especial”, vam quedar que el contracte actual és de 3Mb amb un descompte de 30% durant 1 any sense permanència amb possibilita de baixar a 1Mb conservant el descompte.

Així que la setmana que bé segurament no escriuré el blog des de casa ja que segurament em donaré de baixa i a veure si puc escriure amb més calma la resta del blog de viatge.

La Mercè de concerts

A les Festes de la Mercè s’ajunten un parell de festivals: El festival Asia i el Barcelona Acció Musical (BAM)

Aquest últim format per actuacions de molts grups desconeguts i alternatius. Mirant el programa i fent una búsqueda per youtube o spotify dels grups que es presenten es pot dir que no són del meu estil, potser sóc més comercial, però sempre acabes descobrint algún que t’agrada. Així que vaig decidir anar a veure els grups de dissabte a l’antiga fàbrica d’Estrella Damm que són els més “comercials”.No cal dir que el carrer era ple ple de gent, i per sort hi van posar dues pantalles a uns 100 metres als costats de l’escenari.

Primer va tocar The Billie Vision and the Dancers… ja els coneixeu. Segur que heu sentit la cançó que acompanya l’anunci de l’estrella damm ambientat a Formentera titulada Summer cat. El vaig poder seguir des d’una de les pantalles laterals, impossible accedir prop de l’escenari. Summer cat era la més esperada per la gent i un cop la van tocar molta gent va començar a marxar. La veritat es que les cançons, que es poden descarregar des de la seva pàgina web, m’agraden però el so en directe no va estar ahir gens gens encertat.

El segon era The Hives, em vaig decidir a endinsar-me i posar-me a enmig de la gentada. Ja podeu comptar que la convinació de Rock i gent no resulta una situació gaire tranquil·la…

Les cançons conviden a ballar i saltar i això és el va fer la gent. Just era davant dels típics que empenyien a la gent, així que uns quants vam  poder esbroncar-los, tan sols eren uns nanos de 14 anys. La part positiva és que estàs tan “aplastat” que t’acabes fent amic dels teus veïns.

Us animo a tots a presenciar un concert d’aquests suecs però en condicions menys estressants! Van sonar bé, amb uniforme blanc i animava al públic amb el seu pobre castellà.

Londres II

17/8  Londres

Ahir vam fer una caminada llarga  i avui hem decidit agafat el bus, que surt una mica més barato que el metro, cap al centre. De camí als museus ens hem topat amb la gentada que esperava el canvi de guàrdia davant de palau. Gentada vol dir que s’hi camina amb dificultat, que calia esquivar i, fins i tot, saltar gent asseguda al terra i que els guàrdies uniformats havien de fer d’urbanos per dirigir a la multitud als punts permesos.

Vam poder veure una mica de la banda tocant un parell de peces, uns quants cavalls passejant-se i una fila de soldats i poca cosa més   Com no es veia gaire cosa més per la muralla formada per la gent hem decidit tirar cap al nostre destí inicial, els museus.

De camí als museus, pel carrer, et pots trobar furgonetes equipades per servir refrescos freds i hot dogs “acabats de fer”, com una botiga mòbil!

Sortint dels carrers més turístics es podia veure molta diversitat de gent, gent de tota mena. Per un altra banda, a les zones més turístiques, la majoria de turistes eren españols o això semblava, potser es que tenim l’orella preparada per detectar l’idioma (cal dir que el volum de veu que fem servir els d’aquí ajudava molt). No donava la sensació que estiguéssim en un altre país.

Als museus no cal que paguis, pots pagar després o  fins i tot no pagar. Hi ha unes guardioles repartides pel museu per a que posis els diners que creguis pel museu. Crec que és un gran encert, sobretot per a la gent com jo que els posa al final de la llista de visites. Però aquest és molt recomanable. Té sales interessants com la dedicada als dinosaures, que té un gran èxit, i un altra de grans mamífers (genial el gran esquelet de balena!)

El segon museu a visitar és el museu de la ciència. És enorme però molt menys interactiu que el de Barcelona. Llàstima que la planta de Wallance & Gromit estigués tancada . La part de l’espai és molt ambientada i molt gran, com la resta de plantes.

Com ja tancaven vam anar a descansar i a acabar el dia a Hyde Park.

La visita a Londres ha sigut molt curta i potser poc aprofitada però ja es repetirà.

A la nit sopem el mateix que ahir: galetes, muesly i xocolata. Demà a les 13h. sortim cap a Dublin.

Adéu Londres!

Visita a Londres

Segon dia 16/8 Londres

Ens hem llevat i hem decidit anar al centre caminant… esquivant esquirols! No sabia que n’hi hagués.

Vam creuar el Tower Bridge i allà al costat hem agafat un vaixell fins London Eye. Al sortir ens hem topat de cara amb la Super-Sínia. Seguidament hem anat a veure el Big Ben (tampoc es tan Big! melimaxinava més gran)

Després hem tirat cap al palau de la reina a fer una foto al guàrdia dl palau. Hem menjat un hot dog al costat del Hard Rock Cafe i hem anat a Hyde Park a fer la siesta. També hem donat de menjar als ànecs, però sobretot hem sobre alimentat als esquirols, que divertit tenir esquirols als parcs!

Després com no sabíem què més fer aquella tarda en aquella zona hem decidit pujar a la sínia (que no és pas barata). Hem esperat una mica abans de pujar per poder veure com marxava el sol des de dalt. Vam fer moltes fotos però la que jo volia era una de mi dins la cabina. Així que vaig fer senyals als de la cabina del costat, una noia em va veure, li vaig dir (fent gestos) que ens féssim una foto, ella a mi i jo a ella, i ja està. Depsrés, tot content, baixo de la “noria” en busca de la noia i… ja no hi era! VA MARXAR!! No em va entendre Vull la meva foto! Què vol que faci jo d’una foto d’ella? Enviar-la com a postal? grrr…

Algunes cosetes abans d’acabar: Que “Noria” en català es diu Sínia, que abans de pujar-hi et fan veure un curt sobre la sínia en 4D (3D + aigua,bombolles de sabo…) de 5 minuts de durada si hi arriba i que hi ha mogollón d’esquirols als parcs a Londres.

Pròxim capítol: “De como los ingleses se los gastan en hacer un cambio de guardia” QT!!

Comunitari / No comunitari

Primer dia 15/8 Barcelona – Londres

Per fi comencen les vacances. Agafem l’avió puntuals després de passar pels controls de rutina a la T2 del Prat.

Al baixar de l’avió, per ser andorrà, he de decidir a quina cua anar:

Comunitaris (EU) o No comunitaris? Vaig per la cua de no comunitari (altres cops no he tingut problemes i la cua es molt més petita) el meu amic va per la cua de comunitaris. Al mostrador entrego el formulari d’ingrés i comença la metralleta de preguntes:

D’on vinc, què faig a Londres, de què treballo,… Aquestes són fàcils però al preguntar “On t’estaràs aquests dies allotjat?” li dic que no ho sé ja que tota la informació d’hostels la té el meu company. Em pregunta on és el meu “boyfriend” i li dic que a l’altra cua o a fora esperant les maletes… Després de 10 minuts de preguntar-me el mateix tota l’estona apareix el meu “boyfriend” i per fi em deixa passar.

La cosa va millorar quan, després de pagar el paston del super Underground de Londres, just aquell cap de setmana hi ha un tram que està tallat per obres i hem d’agafar un bus després del metro. Sort que ens ho van indicar amb un perfecte anglès un indi com arribar a destinació (<- ironia)

Finalment vam trobar la parada de bus, vam trobar el bus correcte i dos hores més tard i amb ajut del GPS per fi a l’hostel. Cambra de dos lliteres i olor a peus però t’acostumes.

Més Fotos al Flickr

Un blog per…

Ja he tornat de les vacances i… com es pot comprovar no he escrit res durant aquestes tres setmanes d’aventura.

Va ser a la segona setmana de vacances que vaig recordar que tenia un blog.

Aquestes vacances han sigut massa mogudes. Dormir en un lloc cada nit pot ser una mica estressant i no és gaire recomanable.

Ara toca: Actualitzar el blog, organitzar les fotos (unes 1800…), fer una rentadora i descansar!

Ja sóc Facebooker

Després de temps i temps ja m’he decidit, sóc del FaceBook!!

A veure…, crec que si gasto el temps mirant els mateixos programes de tele que tothom, si consumeixo temps en nar al gimnàs com tothom, si em passo hores per anar a comprar roba com la resta de mortals perquè no puc ser de facebook?

Em vaig fer “soci” ahir al matí. Vaig posar on estudiava de petit i una foto, em va suggerir gent que coneixia, vaig triar-ne 10, va suggerir-me de nous segons la llibreta d’adreces de hotmail,… Finalment ja era dins… Bueno no vaig gastar tant de temps com pensava fins que…. aquest matí ja tenia 22 missatges de gent que confirmava la nostra amistat, que volia ser amiga meva, que m’havia escrit al meu muro, que m’havia escrit un missatge, un comentari,…

Bueno, després de complir amb totes les tasques acceptar, rebutjar, contestar,… han passat 90 minuts de la meva vida que no tornaré a veure, és genial per les vacances!

FEU-VOS del FACEBOOK, del TWITTER, del TWENTY,… quins més?

La meva classe: