Kings of… Palau de la Música

El 6 de noviembre del pasado año 2009 fui al concierto de “Kings of Convenience” en el Palau de la Música. En cuanto me enteré compré un par de entradas sin pensármelo y sin saber quien seria mi acompañante.

Pero no importaba, ¿Quién se iba a perder un concierto de Kings of Convenience…? bueno, quien no los conozca supongo. Pero aunque no sean tan conocidos suene lo que suene en el Palau de la Música suena más que bien!! Mi tercer concierto en el Palau y otro gran concierto. Diría que fue el mejor pero los estilos de los dos anteriores, uno de clasica  y el otro de Norah Jones, hace difícil la comparación.

Los dos Noruegos de la pequeña población pesquera de Bergen nos hizo aplaudir, chasquear los dedos y cantar al unisono. Además nos regalaron un “Always on my Mind” de Elvis Presley que nadie se esperaba.

Uno de los grandes momentos fue al final del concierto, cuando uno de ellos bajó al patio, bailó con la gente y se subió a una silla para terminar la canción.

Gran concierto y si vuelven repito, repito!

Unas foticos!

y la lista (no al completo ) de las canciones

24+25
Me in You
?¿
The Weight of my Words
Second to Numb
Power of Not Knowing
?¿
?¿
Homesick
Know How
Stay Out of Trouble
Mrs Cold
Renegade
Rule my world
Toxic Girl
Mrs. Read
Boat Behind
Always on my Mind (Elvis)
I’d Rather Dance With You

Irlanda III

20/8  Giant Causeway – Cliff of Moher

He dormit fenomenal.

Dutxa freda a estones i esmorzar. Diem adéu a les compis d’habitació i tirem, aquest cop amb la bateria del GPS  a tope, cap als Cliff of Moher (penya-segats), es a dir, ara som al nord del país i hem d’anar  la punta oest del país, uns 400 kilòmetres que poden ser més si tirem un l’últim tros per costa.

Conduint ens plou, ens fa sol, ens torna a ploure…

9 hores més tard arribem als penya-segats Encara que veig una mica decebut que no són tan grans el paisatge és salvatge. L’oceà impacta contra les roques i el vent que ve de mar fa pujar columnes d’aigua fins al mirador. Com es comença a fer fosc no queda ningú i pasem gairebé una horeta sols contemplant i fent fotos.

Ara a buscar l’hostel, avui el GPS no ens falla i ens porta a Ennis, a l’hostel, i és genial! El millor fins ara. Ordinadors amb internet gratis, una cuina ben gran, recepcionista que parla español i habitació espaciosa que hem de compartir amb un alemany ben endreçat.

Decidim sortir de festa, visitem un parell de locals i acabem la nit amb una Guinness i un escoltant folk.XD

Irlanda II

19/8  Belfas – Giant Causeway

Hem intentat matinar… però sense molt d’èxit (1 punt). L’esmorzar té bona pinta (2 punts). Fa mal temps (-3 punts)

Corrent ens dona temps d’anar al punt d’informació de Belfast, dona un tomb al centre ( i vull dir un de sol!) el just per veure la mini sínia ( mini comparada amb London Eye).

Sortim de Belfast cap al nod a veure la calçada dels gegants. La carretera s’aventura per la costa, és genial! Ens aturem per fer algunes fotos però plou … al cap de 5 minuts deixa de ploure per tornar-hi al cap de 10 minuts….

Finalment, després de discutir uns 10 minuts, encara que fa mal temps i només queden unes 2 hores de llum  decidim pagar el parquing per fer la visita al Causeway, l’altra opció és anar a l’hostel i tornar l’endemà però mai es sap el temps que farà demà,  a més, és millor que faci mal temps així hi ha menys gent… (no m’ho crec ni jo!)

A l’acabar el recorregut de la visita al genial i misterios recorregut dic adéu al meu impermeable. Ja no era tan impermeable i a més s’estava descamant. Després d’uns quants anys de fidel companyia, l’abandono en una solitaria papelera d’Irlanda del Nort. Bé, la visita m’ha encantat!! 100% recomanable!

Ara toca buscar l’hostel, per fi. Però tenim un petit problema el gps no te bateria… així que aconseguim arribar amb un mapa i el que resta de bateria fins a un poble proper on tot es tancat excepte una taverna on ens atrevim a preguntar on queda l’hostel mentres veuen un partit del barça, però no en saben res.

Solució: pagar un taxi per a que ens porti a l”hostal perdut. Després de 20 minuts de camins estrets pel mig del camp arribem a l’hostel que no només és “L’Hostel perdut” perquè no el sabíem trobar-lo sino perquè era a les afores de les afores de les afores del poble (sens exajerar).

Un cop allà un cartell de la propietaria ens indica que ens acomodem, vindrà més tard… Entrem i hi ha un grup de francesos fent classe i les nostres 3 companyes d’habitació, una Italiana i dos Canadenques, molt simpàtiques.

Fi de l’aventura per avui. BUF!!

Informació

Faré una entrada curteta que fa dies que ho tinc abandonat.

Tothom a aquestes alçades coneix Google Trends, oi? ( Trends ) Ara apareix Google Flu Trends, informació de la incidència de la grip a, grip nova, grip H1N1, etc…segons cerques que fa la gent al Google. Si tothom fa servir aquest cercador no només poden saber aproximadament els brots d’infermetats si no també el que la gent li agrada en aquell moment. La informació és poder, això ja ho sabíem, i que per tant Google és poder, això també ja ho sabíem, oi? Ha tornat a ingressar al seu compte un 27% més que el trimestre passat! Qt!

http://www.google.org/flutrends/intl/ca/

PD: Em meu nom a Gloogle Trends té un mega pic!! Llàstima que no sigui per bones noticies

Irlanda

18/8  Londres – Belfast

Avui hem d’anar de Londres a Irlanda en avió, res d’emocionant excepte que volem amb ryanair.

Bé, comencem el dia arribant a Victoria Station i agafant el tren fins l’aeroport de Gatwick. Es possible agafar un d’express però és més més més car, com segurament imaginàveu.

Aquest cop, per marxar de UK, a diferencia que l’arribada, ens han fet descalçar per comprovar indicis de grip nova. L’elecció de qui és sotmès i qui no és molt aleatòria. Semblen ben conscienciats amb el tema, així que us recomano no esternudar durant el control a les duanes.

El vol no va estar malament i a l’arribada a l’aeroport de Dublín recollim el vehicle que hem llogat a Budget per fer el recorregut per Irlanda. Roda de recanvi ok, fer fotos a totes les rascades del cotxe ok, papers del cotxe ok. Tot en ordre, ara toca acostumar-se a que el volant es a l’altra banda, ja hem fet bé d’agafar l’extra del seguro a tot risc que, encara que sembli mentira, vam poder “regatejar” fins a gairebé un 50% de descompte.

Just arribant a un peatge decidim fer mitja volta i tornar al lloguer de cotxes, la direcció del vehicle, un nissan Almera, estava molt molt torta cap a l’esquerra!!! A la casa de lloguer una treballadora brasilera del mateix Budget en diu que aquell nissan, paraules textuals, és “un carro da merda” i que el Toyota Auris que ara ens donen és millor. Es responsable es va disculpar però si no ens queixem…

30 minuts més tard tornem a passar pel mateix peatge, per la mateixa cabina i la mateixa dona que ens va cobrar els 1,15 €. La dona ens va reconèixer però amb un altre cotxe… li teníeu que veure la cara, no entenia res, vam riure una estona. Ens va dir que en aquella situació podíem reclamar el cost del peatge.

La primera parada és Belfast, així que deixem la República d’Irlanda per arribar a Irlanda del Nord. Demà anirem a The Giants Causeway que queda mes al nord

La carretera és ampla i el meu friend no té problemes per conduir per l’esquerra encara que la sensació és molt estranya.

Arribem a Belfast, està plovent, hem trobat l’hostel de casualitat, és fosc i estem cansats. Belfast és famosa pels seus nombrosos pubs però aquella nit primer havíem de trobat hostel per l’endemà, encara no sabíem on dormirem. Donem una volta i veiem que Belfast és ple de restaurants i local d’oci però avui només són oberts locals de menjar ràpid com kebabs, KFC…

Al tornar a l’hostel eren gairebé l’1 am. Encara que sigui tard tenim sort, el recepcionista de nit ens busca un hostel per l’endemà i ens fa una reserva. Pensàvem que podríem ja anar a dormir però no, encara no. El recepcionista és ucrainés i un apassionat dels aeroplans, no vam poder anar a dormir fins les 2.30, ens va tenir mirant vídeos de youtube d’aeroplans!!!

Finalment ja podem anar a dormir a l’habitació amb 6 persones més, estem de sort!! L’habitació és de 16…

Fins demà Belfast, avui no és nit de pubs, almenys per nosaltres!

Concert sorpresa

Diumenge passat vam anar uns amics a berenar al costat del aeroport del Prat al mateix temps que els avions s’enlairaven i aterraven per la nova terminal T1. Al parar a un parc que tenia bona pinta per començar a menjar galetes hi havia un escenari amb algú tocant 4 notes amb la guitarra elèctrica. Va estar mig tocant algunes cançons que em sonaven molt. A mig berenar va començar a cantar algú que imitava al grup Nena Daconte (no feu veure que no sabeu qui són que segur heu cantat alguna cançó d’ells! o de sentir el cd al cotxe d’algun amic)

Finalment vam xafardejar i resulta que era el grup de Nena Daconte de veritat. Resulta que eren els assajos del concert que farien un parell d’hores després. Ens vam trobar amb un concert sorpresa.

El so estava bé, va haver força assistència de públic i les millors cançons que van tocar van ser d’altres artistes, es a dir, les que no surten al seu disc.

Algú li ha passat alguna cosa semblant? Anar a un lloc per una cosa i trobar-se en mig d’un concert?

adsl caput

Tenia ADSL Jazztel fins 20 Mb i fins que no vaig tornar de vacances no vaig tenir cap queixa. Després de les vacances em vaig trobar que la línia de telèfon feia molt de soroll. Vaig trucar a incidències, em van fer connectar el telèfon al PTR, la caixeta que et posen dins de casa per treure la línia, dos cops!! No passaria res si no fos que la caixeta està a 2′5 metres d’alçada sobre el lavabo i he de ficar l’escala per arribar-hi.

Em van enviar un tècnic i finalment em van canviar l’endoll de lloc a la caixa de la terrassa de l’edifici. Així que el problema del telèfon queda arreglat però: 1r. em va baixar la velocitat de l’adsl i 2n. sentia altres veus pel telèfon.

Així que vaig tornar a trucar i obrir dos incidències: el telèfon i l’adsl. Vaig tenir que connectar el router al PTR, grrr… Després el tècnic de l’adsl em va canviar el PTR i el router per un que fa soroll

Dos dies més tard va venir el tècnic del telèfon i em va dir que va haver una tempesta i que es va fondre una centraleta, així que no m’arribaria més de 3Mb. Vaig tenir que trucar l’atenció al client per avisar que no estaven donant el servei i per tant em van canvair el servei a 3Mb.

Aquesta nit, després de 2 dies consecutius d’anar entre 500 i 800 Mb volia solucions. La primera trucada al servei tècnic em van assegurar que la velocitat que obté el router si et connectes amb l’ordinador per wifi és diferent que si et connectes per cable. Us asseguro que li vaig fer repetir 5 cops i fins i tot es va enfadar. La segona trucada al servei tècnic em va confirmar que no arribaria, ara com ara, a 1Mb.

Finalment, amb una dona sud americana del departament “d’atenció especial”, vam quedar que el contracte actual és de 3Mb amb un descompte de 30% durant 1 any sense permanència amb possibilita de baixar a 1Mb conservant el descompte.

Així que la setmana que bé segurament no escriuré el blog des de casa ja que segurament em donaré de baixa i a veure si puc escriure amb més calma la resta del blog de viatge.

La Mercè de concerts

A les Festes de la Mercè s’ajunten un parell de festivals: El festival Asia i el Barcelona Acció Musical (BAM)

Aquest últim format per actuacions de molts grups desconeguts i alternatius. Mirant el programa i fent una búsqueda per youtube o spotify dels grups que es presenten es pot dir que no són del meu estil, potser sóc més comercial, però sempre acabes descobrint algún que t’agrada. Així que vaig decidir anar a veure els grups de dissabte a l’antiga fàbrica d’Estrella Damm que són els més “comercials”.No cal dir que el carrer era ple ple de gent, i per sort hi van posar dues pantalles a uns 100 metres als costats de l’escenari.

Primer va tocar The Billie Vision and the Dancers… ja els coneixeu. Segur que heu sentit la cançó que acompanya l’anunci de l’estrella damm ambientat a Formentera titulada Summer cat. El vaig poder seguir des d’una de les pantalles laterals, impossible accedir prop de l’escenari. Summer cat era la més esperada per la gent i un cop la van tocar molta gent va començar a marxar. La veritat es que les cançons, que es poden descarregar des de la seva pàgina web, m’agraden però el so en directe no va estar ahir gens gens encertat.

El segon era The Hives, em vaig decidir a endinsar-me i posar-me a enmig de la gentada. Ja podeu comptar que la convinació de Rock i gent no resulta una situació gaire tranquil·la…

Les cançons conviden a ballar i saltar i això és el va fer la gent. Just era davant dels típics que empenyien a la gent, així que uns quants vam  poder esbroncar-los, tan sols eren uns nanos de 14 anys. La part positiva és que estàs tan “aplastat” que t’acabes fent amic dels teus veïns.

Us animo a tots a presenciar un concert d’aquests suecs però en condicions menys estressants! Van sonar bé, amb uniforme blanc i animava al públic amb el seu pobre castellà.

Londres II

17/8  Londres

Ahir vam fer una caminada llarga  i avui hem decidit agafat el bus, que surt una mica més barato que el metro, cap al centre. De camí als museus ens hem topat amb la gentada que esperava el canvi de guàrdia davant de palau. Gentada vol dir que s’hi camina amb dificultat, que calia esquivar i, fins i tot, saltar gent asseguda al terra i que els guàrdies uniformats havien de fer d’urbanos per dirigir a la multitud als punts permesos.

Vam poder veure una mica de la banda tocant un parell de peces, uns quants cavalls passejant-se i una fila de soldats i poca cosa més   Com no es veia gaire cosa més per la muralla formada per la gent hem decidit tirar cap al nostre destí inicial, els museus.

De camí als museus, pel carrer, et pots trobar furgonetes equipades per servir refrescos freds i hot dogs “acabats de fer”, com una botiga mòbil!

Sortint dels carrers més turístics es podia veure molta diversitat de gent, gent de tota mena. Per un altra banda, a les zones més turístiques, la majoria de turistes eren españols o això semblava, potser es que tenim l’orella preparada per detectar l’idioma (cal dir que el volum de veu que fem servir els d’aquí ajudava molt). No donava la sensació que estiguéssim en un altre país.

Als museus no cal que paguis, pots pagar després o  fins i tot no pagar. Hi ha unes guardioles repartides pel museu per a que posis els diners que creguis pel museu. Crec que és un gran encert, sobretot per a la gent com jo que els posa al final de la llista de visites. Però aquest és molt recomanable. Té sales interessants com la dedicada als dinosaures, que té un gran èxit, i un altra de grans mamífers (genial el gran esquelet de balena!)

El segon museu a visitar és el museu de la ciència. És enorme però molt menys interactiu que el de Barcelona. Llàstima que la planta de Wallance & Gromit estigués tancada . La part de l’espai és molt ambientada i molt gran, com la resta de plantes.

Com ja tancaven vam anar a descansar i a acabar el dia a Hyde Park.

La visita a Londres ha sigut molt curta i potser poc aprofitada però ja es repetirà.

A la nit sopem el mateix que ahir: galetes, muesly i xocolata. Demà a les 13h. sortim cap a Dublin.

Adéu Londres!

Visita a Londres

Segon dia 16/8 Londres

Ens hem llevat i hem decidit anar al centre caminant… esquivant esquirols! No sabia que n’hi hagués.

Vam creuar el Tower Bridge i allà al costat hem agafat un vaixell fins London Eye. Al sortir ens hem topat de cara amb la Super-Sínia. Seguidament hem anat a veure el Big Ben (tampoc es tan Big! melimaxinava més gran)

Després hem tirat cap al palau de la reina a fer una foto al guàrdia dl palau. Hem menjat un hot dog al costat del Hard Rock Cafe i hem anat a Hyde Park a fer la siesta. També hem donat de menjar als ànecs, però sobretot hem sobre alimentat als esquirols, que divertit tenir esquirols als parcs!

Després com no sabíem què més fer aquella tarda en aquella zona hem decidit pujar a la sínia (que no és pas barata). Hem esperat una mica abans de pujar per poder veure com marxava el sol des de dalt. Vam fer moltes fotos però la que jo volia era una de mi dins la cabina. Així que vaig fer senyals als de la cabina del costat, una noia em va veure, li vaig dir (fent gestos) que ens féssim una foto, ella a mi i jo a ella, i ja està. Depsrés, tot content, baixo de la “noria” en busca de la noia i… ja no hi era! VA MARXAR!! No em va entendre Vull la meva foto! Què vol que faci jo d’una foto d’ella? Enviar-la com a postal? grrr…

Algunes cosetes abans d’acabar: Que “Noria” en català es diu Sínia, que abans de pujar-hi et fan veure un curt sobre la sínia en 4D (3D + aigua,bombolles de sabo…) de 5 minuts de durada si hi arriba i que hi ha mogollón d’esquirols als parcs a Londres.

Pròxim capítol: “De como los ingleses se los gastan en hacer un cambio de guardia” QT!!